"La Nova Població de Sant Carles es va fundar fa una mica més de dos-cents
anys, ocupant una part del territori de l’heretat de les monges de la
Ràpita. Era un lloc estratègic entre la serra de Montsià, la ribera del Delta i
el port natural del Alfacs i on la monarquia espanyola projectà tot un
manual d’ordenació de territori : un canal de Navegació i rec entre el riu a
l’alçada d’Amposta i el port del Alfacs, una bateria de defensa a
l’entrada del Canal, un quarter per a la tropa, una cèdula per poder via
marítima comercialitzar lliurement amb Amèrica, una nova carretera per la
costa, el repartiment de les terres expectants del delta entre
colonitzadors.... i finalment un assentament poblacional.
L’espai il·lustrat generador d’aquesta nova ciutat fou el conjunt de
les grans places central; el Saló de les “Alamedes” i la del Cóc.
Per diferents motius, aquells megaprojectes oficials van fracassar,
les construccions quedaren aturades i algunes edificacions esdevingueren
ruïnes abans d’acabar-se.
Malgrat tot, el poble va tirar endavant sobretot per l’afany dels
treballadors de les obres i dels colons nouvinguts que decidiren quedar-se, amb
la ferma voluntat de fer renéixer la població sobre les seues pròpies cendres,
donant-li al poble una vida i un sentit molt diferent del previst
inicialment."
